Visita a l'auditori

El divendres vem quedar a les 11:15h a la porta del auditori per a veure el museu de la música on ens van explicar que el que volen és que els nens i les nenes conegui i descobreixin per ells sols el instruments, ja sigui els d'aqui o els d'una altre cultura.

A les 13h vem anar a veure el concert “corda i descoda”que és un concert que està pensat i preparat per a nens de 2 anys,el que volen aconseguir es apropa als nens i nenes a la música d’una manera divertida. L’ espectacle combina música i humor per tal de que els nens puguin riure a l’hora de aprendre.En el concert tenen molt en comte la participació dels espectadors fent-lis acompanyar al violinista amb la lletra de cançons infantils conegudes per a ells. Per altra banda, alternaven cançons infantils amb clàssics de la música com mozart o el cant dels ocells.

A les 14h vem assitir a una conferència on ens van explicar les ofertes educatives que tenen des de l'auditori.

Visita a Freqüencies

El dijous a les 14:00h vem anar a Santa Mònica a veure l'exposició Freqüències de l'Eugenia Balcells.

Vem poder visitar l'exposició amb una guia, la que ens explicava però a la vegada ens deixava viure l'experiencia, com nosaltres voliem (estirats el terra, tocant...). Crec que això va fer molt perquè l'exposicio ens agrades.

Crec que va ser una experiència molt interresant, per la manera que ho vem poder viure.

Aquesta exposició hem va transmetre molta tranquilitat però a la vegada angoixa, per què en aquesta vida hi ha molt poques estones que pots estar amb tu mateix sol, descobrir-te,

escoltar-te...

Visita a la Biblioteca Jaume Fuster

un plat pla ple de poesia està és un recital de poesia tradiccional o d'autor, que vem anar a veure a la Biblioteca Jaume Fuster, amb aquest recital volen que la poesia la veiguis i la escoltis.

Vem tenir la sort de compartir aquest espectacle amb un grup de nens i nenes de 1r de primaria d'una escola del barri. Aquests perticipen amb l'espactacle: cantan, riguen, etc...

Visita a l'Institució Pere Vergés

El divendres vaig poder visitar l' Institució Pere Vergés que és una escola formada per 772 alumnes, els quals 150 són d'educació infantil. La fundació Escoles Garbí és una entitat privada i no confessionals.

Els objectius que volen aconseguir són:

• 
  
  adquirir coneixements per ser competitius en el mòn.


• 
  
  educar-los en la llibertat i la responsabilitat.


• 
  
  que tinguin cultura universal.

Els valors es poden sintetitzar en: CIÈNCIA, ÈTICA I ESTÈTICA.

Li donen molta impòrtancia a la vida social, hi per això els fan competitius, fan que alhora del menjador sigui una classe més, ja que diuen que desprès d'acabar l'etapa d'escolaritat poden anar a dinar on volguin, sense cap problema. Els nens tenen que tenir cura del seu entorn i d'ells mateixos, i el tractar cap els mestres, companys i visites... han de ser educats i respectuóso, (parlan de vosté, a la mestre cridant-la per senyorata i el seu nom...).

tenen un projecte de societat, que diu: Creiem que els homes i les dones de demà educats en una escola no burocratitzada, amb un equip educatiu coherent, dins d'un ordre eutènticament dem+ocratic, contribuiran a enriquir una societat catalana i lliure.

Per acabar, dir que potser no estaria gaire d'acord amb els valors que tenen, però alhora dir, que sòn uns nens molts educats, i que porten una educació molt recta dins de l'escola. El que potser hem va impectar més va ser com treballaven les lletres els nens de P5, que directament les treballen lligades i no les fan de pal, i crec que tenen una metodologia molt bona, pel poc que vaig poder veure.

Lectura en veu alta

La lectura en veu alta crec que m'ha servit per començar a treure'm aquella por escenica que tot tenim! Vaig triar l¡introducció del llibre " Criatures d'un altre planeta. Crònica d'una lluita contra la Síndrome de Rett" ja que per mala sort hem toca d'aprop i volia donar a conèixer aquesta rara malaltia.

Fang

Mai abans havia fet fang, quina esperiencia més divertida, però a la vegada difícil, ja que d'un troç de fang tingui que surti una figura i sobretot si és la que vaig escollir( el toro pensant), suposu que cada una tindra lo seu no???

Qui ets tu?

Qui ets tu? Una noia i et dius Raquel Marin Blasco i tens 18 anys. Vius a Badalona, però no sempre has viscut aquí, sinó que has vingut de Buenos Aires, passant per Saragossà i fa quinze anys que vius aquí.

Té els cabells de color ros com l'or i llargs, amb els ulls de color clars, un somriure contagiós i no molt alta, però molt presumida alhora de vestir, pentinar-te... També t'agrada tot el que envolta el món de la televisió o del teatre, ja pot ser actuar, cantar, ballar...

Ets una noia molt extrovertida, una persona que no li falta mai el somriure, que el té a totes hores, i té l'especialitat que la gent que està el seu costat acabi amb un somriure d'orella a orella, ho aconsegueix de diferents maneres; ja sigui explicant acudits o explicant qualsevol anècdota.Ets molt xerraire, parlar pels colzes, i amb ella pot parlar qualsevol tema, i sempre acaba treien les parts divertides de la conversació que mantens.

És una noia molt positiva sempre veu l'ampolla casi plena,i això fa que et transmeti molta confiança.