El poema que jo vaig escollir és de Josep Carner títulat Tres Noies i deia així:
TRES NOIES
Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tots memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!
Per mi realitzar aquesta activitat va ser díficil, ja que el parlar amb públic hem costa, ja que no puc controlar els nervis, cosa que poc a poc vaig solucionant, i també destacar la vergonya a fer el ridícul. Crec que aquest exercici m'ha servit per anar solucionant aquests petits problemes, ja que he vist que ho puc fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada