dilluns, 26 d’abril del 2010

Usos educatius dels blogs.


Com ja vaig fer una altre entrada( 16 de desembre del 2009) sobre el LLibre Usos educatius dels Blogs , no tornaré explicar en que consisteix el llibre. Primerament dir que mirant els blogs de les meves companyes he vist un que parla sobre el mateix llibre, en el Blog de la DeboraCollado ( http://deboracollado.blogspot.com/2009/12/llibre-usos-educatius-des-blogs.html). Crec que la seva valoració és molt curta i que només explica el contingut del llibre sense fer cap referencia per exemple si ella és o no una immigrat digital.


Crec que aquest llibre dóna més joc que per fer una simple entrada, com la meva o la d'altres companyes.


a més que és un tema d'actualitat ara a les aules, fins i tot hi ha pagines com aquesta http://www.petitlleure.org/bloc/2009/04/28/el-twitter-com-a-eina-educativa/ que es plantejan si es o no educatiu el blog.


Jo crec que tot depen de l'utilitat que li donis aquest servei, i si el docent controlar tot allò que si diu... potser educatiu.

Google Reader!


La meva companya Laura Vilaró va realitzar una entrada el dia 20 de gener del 2010 on parlava del google reader, però crec que en aquesta entrada fa una breu definició però crec que podia haver explicat millor que és.


El google reader és una eina per visualitazar i gestionar de tots els feeds dels que estiguis interresat. Els feeds són petits archius que estan escrits de manera estanderitzada perquè siguin llegits en qualsevol programa informatic. El enllaç següent http://google.dirson.com/ explicar més caracteristiques i dóna més informació sobre aquest programa.


Dir que el google reader és un programa molt útil per tenir tot allò que a tu t'interesa en una sola pagina. A part que és fàcil d'utilitzar i és gatuit.


dimarts, 26 de gener del 2010

Que és la viquipedia?



la Viquipèdia( http://www.viquipedia.cat/) és la edició en catalá de la Wikipedia.va ser la segona edició creada darerra la Wikipedia en angles, el 16 de marz del 2001. El dia 21 de setempbre de 2009 aquesta edció va superar els 200.000 articles.


El gobern de la comunitat autónoma de Cataluña,és a dir la Generalitat de Catalunya, a travès del departamnet educació va posar en marcha el Marató de Viquipèdia que constitia en que una part activa es va plantejar superar el cent mil articles en el 2007 i a la creació de nous articles, i una altre part era donar a coneixer el projecte i el català i apropar l'intenet a les aules.



Crec que en el bloc de la meva companya d'aula Debora ( http://deboracollado.blogspot.com/)

fa un explicació molt clara del que és la viquipèdia, però també crec que no tothom pot escriure, poder poden, però crec que a l'hora de fer una entrada tens que tenir molts coneixements i sapiguer que siguin correctes.

Igual que ella jo no sabia que hi havia un apartat que es deia discussions on l'usuari pot afegir informació, que seguidament comprovaran, al igual que correguir faltes d'ortografia. Penso que és una eina molt útil per a realitzar treballs, buscar informació... ja que és una eina que te fiabilitat. També crec que la Debora s'oblida d' una part important d'anomenar que és l'Eduwiki.


l'Eduwiki ( http://eduwiki.cat/index.php/PÃ gina_principal) és una idea de l'escole que crean una eina per crear els seus propis articles, és una eina que integra les TAC en el curiiculum i deixar compartir activitas... Hi ha un apartat que és destinat el mestre amb l'intació de compartir i fer xarxa.


Dinsl'espai trobarem el bloc de l'eduwiki, on podrem anar explicant com treballem amb el nostre alumnat i un llistat de RSS dels nostres blocs (tant els blocs de professorat com els de les nostres classes)
A l'aparta de les escole podem presentar-nos, d'aquesta manera podem saber quins centres hi participen.


dilluns, 25 de gener del 2010

Les TIC a l'aula




Crec que en el bloc de la Laura Vilaró ( http://laviblas.blogspot.com/2010/01/les-tic-laula.html) fa una bona explicació de les metàfores del ordinador a l'aula, en el qual ens explica, detalla i exemplifica cada metàfora.

En la primera metàfora l'ordinador com a tutor queda molt ben explicada aquesta metàfora i el concepte queda clar i ens fa enllaços a paguines web que complementen aquesta informació com per exemple: la zona clic ( http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1027).
També he dir que per mi va ser una experiencia molt divertida poder realitzar una petita activitat amb el Jclic, ja que no m'ho havia imaginat com és feia i em va servir per veure que com a futura mestre és una eina molt útil.
La segona metàfora crec que la definició que ha fet és clara però a la vegada una mica liosa, jo ho simplificaria dient que l'ordinador com alumne el nen ensenya coses a l'ordinador i aquest respon , és a dir, el nen maneja per exemple una tortuga i aquesta seguiex les ordres del nen, amb aquesta eina el nen apren a solucionar problemes.
la tercera metàfora l'ordinador com a simulador crec que la meva companya a explicat molt bé aquest concepte.
I per ultim trobem la metàfora de l'ordinador com a caixa d'eines crec que la meva companya a resumit molt bé que és però jo també crec que el nen fa i creara el que vol, ja que aquesta eina ens ho permet, tot i que això no treu que el nen no pogui desenvolupar altres activitats.
Crec que la meva companya a fet una entrada molt interresant hi ha la vegada molt vistosa, ja que ha posat casi de totes les metàfores una imatge.

dissabte, 26 de desembre del 2009

La escuela mata la creatividad

El divendres passat a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam mirar un vídeo que es titula “La escuela mata la creatividad” on apareix el Ken Robinson fent una xerrada sobre el que s’ensenya a les aules.
Aquest vídeo em va fer reflexionar sobre si realment hi aprenem tot el que cal a l’escola o falten assignatures que ens facin desenvolupar la nostre creativitat. Ja que quan som petits en tenim molta i a mesura que creixem la anem perdent, pot ser motiu que a les escoles la plàstica que fem està molt guiada i no ens deixen que fem servir la nostra creaivitat.

Diferència entre llengua i llenguatge

El llenguatge ës el mitja d'expressió i comunicació per excel.lència , amb el que podem reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn. Segurament , el llenguatge és responsable de que siguem capaços de pensar , ja que, és un element bàsic a la constitució del pensament.El llenguatge és el suport bàsic de la memòria tot i que no és l'únic . En resum, el llenguatge és aquesta facultat quasi innata a anosaltres que ens diferència de totes les espècies inclús de les més semblants com els primats més desenvolupats.

La llengua és un codi que ens permet organitzar el nostre entorn, el món en el que vivim per fer possible la comunicació. Els essers humans estem rebent contínuament un il.limitat nombre de percepcions , els quals necessiten ser reduïts per fer possible la comunicació. La llengua efectua aquesta reducció mitjançant una classificació de les percepcions i assignant un sèrie d'objectes i fenòmens a aquestes realitzant així possible la comunicació entre els essers humans.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat:

Digues de què parlaràs, parla’n i digues de que has parlat, amb aquesta frase podem començar a desenvolupar la idea de discurs.
L’estructura del discurs es divideix en tres parts: La introducció, el desenvolupament, i la conclusió.
En la introducció on es presenta el tema i el objectiu del discurs. Després, el desenvolupament on s'amplia la informació exposada en el primer apartat. I, per últim, la conclusió que no deixa de ser més que un recull de les idees principals esmentades en el discurs, es fixen les idees que volem desenvolupar.En aquesta estructura el objectiu o missatge ha de quedar clar.
Es així doncs com per fer un bon discurs hauríem de tindre en compte aquestes parts en que es divideix aquest però també haurem de tindre en compte que em d’utilitzar un llengua neutra, accesible i clara, i hauran de ser necessaris els conectors logics perque el discurs estigui ben cohesionat, marcadors textuals per que no hi hagui possibilitat de perdre el fil , i fer referències a veus autoritzades.